per CAT-katelonian
Poc temps després de tan afortunat encontre, mentre Sant Nicolau Pistoler passejava pausadament amb els seus deixebles pels carrers de Llers, va sentir una remor de cadenes a la llunyania.
Interessat en tan inusual soroll, Sant Nicolau Pistoler seguí l’encadenat brogit fins a un petit bar que portava per nom “Ca na Xibeca”.
Allí veié un curiós individu de llargs cabells, estrets pantalons, anticrística camiseta i ulls perduts a l’horitzó. Sant Nicolau Pistoler entrà al decadent local, el qual estava completament inundat d’una sorollosa i estrident música heavy.
Allà pogué observar l’avançat procés degeneratiu al qual estava sotmès el curiós jeviata. El deixeble orellut, compadint-se d’ell, li dóna un potent cop d’esclops a les costelles, les quals emeteren un sospitós cruixit, i s’hi dirigí amb aquestes benintencionades paraules:– Ieeeep, pelut jeviata! És que potser em podries dir la causa primera de tant important degradació a la qual et veus sotmès? Quina és la malaurada causa del teu sofriment?
Seguidament, sense donar-li temps a articular cap tipus de resposta, el deixeble curt de gambals li donà una guitza a la cara, tot dient-li al jeviata:- Fots més pena que nosaltres! Rata fastigosa!
Enveient tal acte de deixadesa Sant Nicolau Pistoler es dirigí al jeviata estomacat i li digué: " En veritat et dic, jeviata estomacat, que innegablement necessites, com l’aire que respires, una cura especialment forta per poder canviar aquest estil de vida tan trist i pecaminós que duus. Despulla't de totes les teves pertinences i uneix-te a nosaltres"
Dites aquestes sàvies paraules, Sant Nicolau Pistoler alçà la cama amb la noble intenció de donar un altre cop de peu al jeviata, qui ja tip de rebre patacades, s’aixecà temerós del mestre i el seu trabuc.
El jeviata estomacat veié altre vegada la punta del trabuc del mestre i tot evitant la trompada amb un ràpid moviment, li digué:" Ei tiuuu!!!! Passa no? No n’hi ha prou d’hòsties o què? Cagum tot! Tu molt presumir de trabuc, però si et foto un cop de Martin’s al fetge et veuré doblegat per terra traient les entranyes per la boca. So garrulu! I ara para de fotre’m la pallissa i carda el camp, cabró torrecollons!"
Sant Nicolau Pistoler, àmpliament dolgut per tan ofensives paraules, es tragué el trabuc de sota la túnica i amb ell donà un cop al cap del jeviata, qui quedà sense sentit durant llarga estona.
Els deixebles aprofitaren l'ocasió per robar-li totes les pertinences al jeviata estomacat i varen malgastar tots els diners omplint-se les panxes de cervesa amb els diners que li havien manllevat al jeviata encara estabornit.
Quan el metàl·lic ésser recuperà el coneixement se sentí una persona nova, despullada de tota pertinença, nuu com fill sortit de mare, i en veure el que Sant Nicolau Pistoler li havia fet, arrencà a córrer, seguint les petjades del mestre i els seus deixebles afanosament amb la il·lusió d’un cumbaià en un joc de nit.
És en la veritat que fou així que el jeviata estomacat s'uní als deixebles de Sant Nicolau Pistoler.
