per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler vagava per les terres de ponent, finalitzant un llarg viatge de meditació i reflexió personal de la vida. Quan per fi decidí que estava fart d'estar sol feu el gest de retrobar-se amb tots els deixebles i aplegar-los a la bonica vila de Bellpuig.
Eren ja tocades les onze del matí quan tots els deixebles es retrobaren arribats de diversos punts de Catalunya, davant l'església de Sant Nicolau, desposseits de tota salut mental i vestits amb llurs indrumentàries, que feien esfereir les velletes llogatanes que sortien de missa.
El mestre, enveient l'èxit de la trobada, s'endinsà a l'església de Sant Nicolau, per agafar-ne els diners de la col·lecta, car s'havien dat en nom de Sant Nicolau i el de la beneficència, i així doncs se'n beneficiaria ell mateix.
Palplantats a la taverna, el deixeble corbates posava cara de peix bullit mentre s'afluixava el nus de la corbata, que no li deixava irrigar el cervell. Tantmateix, se li sortien els ulls en veure els encants d'una jove forània que el tenia totalment embaucat. Ella enveient tanta deixadesa humana el menyspreà, però ell orgullós, insistia als demés deixebles que no estava tant malament, i que tindria el lloro a l'aguait per si la mossa canviava d'opinió.
No gaire lluny els deixebles es distreien fotent-se pilotades com si d'un joc es tractés mentre es mofaven del deixeble Ampollero que esbufegava com un rinoceront mal ferit personificant un espectacle lamentable. El deixeble Colometa aturà la pilota de manera espectacular, ja que anava dirigida a Can Pistraus, veí de a contrada. La resta gaudiren veient com el deixeble folloneru escridassava un noi del poble dient "treu això d'aquí" mentre senyalava un gos que corria feliç per aquell món de Déu. Fou així que esdevení un joc que els deixebles recordaran per sempre més.
En acabat, els deixebles anaren a l'Hort de Gomà on el deixeble folloneru i el deixeble eixorivit havien amagat carn i beure per omplir-se es panxes d'amagatotis. El deixeble Pistoler perparà tot un reguitzell de carn a la brasa, mentre la resta seguia bevent cervesa i rient de les anècdotes que havien viscut instants abans. La deixeble pubilla, tímida, emmudia davant llur espectacle, mentre el deixeble santdimoni formulava conjurs de pluja en una llengua oculta que només entenen a casa seva. La tempesta no tingué pietat, i les formigues navegaven en un desert d'aigua, sense camins ni senyals
El mestre, enveient tant bella estampa, quedà satisfet ja que la seva herència quedava en bones mans. Llavors, mentre creuava la porta per anar a fer un riu digué: "En veritat us dic, que avui s'inicia un camí, car heu retrobat sense haver trobat, i us tornareu a veure sense veure-us."
Cap dels deixebles entengueren aquelles paraules, però fou així que esdevení el retrobament.
dilluns, 28 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)