dijous, 30 d’agost del 2007

Capítol 6: El jeviata estomacat

per CAT-katelonian
Poc temps després de tan afortunat encontre, mentre Sant Nicolau Pistoler passejava pausadament amb els seus deixebles pels carrers de Llers, va sentir una remor de cadenes a la llunyania.
Interessat en tan inusual soroll, Sant Nicolau Pistoler seguí l’encadenat brogit fins a un petit bar que portava per nom “Ca na Xibeca”.
Allí veié un curiós individu de llargs cabells, estrets pantalons, anticrística camiseta i ulls perduts a l’horitzó. Sant Nicolau Pistoler entrà al decadent local, el qual estava completament inundat d’una sorollosa i estrident música heavy.
Allà pogué observar l’avançat procés degeneratiu al qual estava sotmès el curiós jeviata. El deixeble orellut, compadint-se d’ell, li dóna un potent cop d’esclops a les costelles, les quals emeteren un sospitós cruixit, i s’hi dirigí amb aquestes benintencionades paraules:– Ieeeep, pelut jeviata! És que potser em podries dir la causa primera de tant important degradació a la qual et veus sotmès? Quina és la malaurada causa del teu sofriment?
Seguidament, sense donar-li temps a articular cap tipus de resposta, el deixeble curt de gambals li donà una guitza a la cara, tot dient-li al jeviata:- Fots més pena que nosaltres! Rata fastigosa!
Enveient tal acte de deixadesa Sant Nicolau Pistoler es dirigí al jeviata estomacat i li digué: " En veritat et dic, jeviata estomacat, que innegablement necessites, com l’aire que respires, una cura especialment forta per poder canviar aquest estil de vida tan trist i pecaminós que duus. Despulla't de totes les teves pertinences i uneix-te a nosaltres"
Dites aquestes sàvies paraules, Sant Nicolau Pistoler alçà la cama amb la noble intenció de donar un altre cop de peu al jeviata, qui ja tip de rebre patacades, s’aixecà temerós del mestre i el seu trabuc.
El jeviata estomacat veié altre vegada la punta del trabuc del mestre i tot evitant la trompada amb un ràpid moviment, li digué:" Ei tiuuu!!!! Passa no? No n’hi ha prou d’hòsties o què? Cagum tot! Tu molt presumir de trabuc, però si et foto un cop de Martin’s al fetge et veuré doblegat per terra traient les entranyes per la boca. So garrulu! I ara para de fotre’m la pallissa i carda el camp, cabró torrecollons!"
Sant Nicolau Pistoler, àmpliament dolgut per tan ofensives paraules, es tragué el trabuc de sota la túnica i amb ell donà un cop al cap del jeviata, qui quedà sense sentit durant llarga estona.
Els deixebles aprofitaren l'ocasió per robar-li totes les pertinences al jeviata estomacat i varen malgastar tots els diners omplint-se les panxes de cervesa amb els diners que li havien manllevat al jeviata encara estabornit.
Quan el metàl·lic ésser recuperà el coneixement se sentí una persona nova, despullada de tota pertinença, nuu com fill sortit de mare, i en veure el que Sant Nicolau Pistoler li havia fet, arrencà a córrer, seguint les petjades del mestre i els seus deixebles afanosament amb la il·lusió d’un cumbaià en un joc de nit.
És en la veritat que fou així que el jeviata estomacat s'uní als deixebles de Sant Nicolau Pistoler.

dijous, 16 d’agost del 2007

Capítol 5: Els Numantins

cedit per CAT-Patrick_Kluivert

Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Numància, amb una gran muralla i torres de vigilància.

La ciutat era ben petita, però el seu sistema defensiu era de tots conegut.Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles es van establir durant uns dies al voltant de Numància i van anar convencent la gent del voltant per atacar la fortalesa.Un bon matí, Sant Nicolau Pistoler, que havia multiplicat per deu els seus deixebles i s'havia fet l'amo de totes les possesions del voltant, els va reunir davant de la muralla i es va dirigir al líder dels numantins: Tanmateix nogensmenys... obriu la muralla!!!

El malvat Conde Fensas li contestà: A mi me hablas en cristiano!! Nicolaso!!! que mira que es feo tu nombre...Vós no coneixeu l'ilimitat poder de Sant Nicolau Pistoler... vamos, que soy muy malo!!!!

Tot seguit els deixebles de Sant Nicolau Pistoler, els que sempre l'acompanyaven i els d'aquells territoris, van començar un atac constanta la muralla numantina.La batalla fou molt dura, però al final Sant Nicolau Pistoler pogué entrar a Numància i li disparà un tret al Conde.

Davant de l'exaltació dels seus seguidors, Sant Nicolau Pistoler (Nicu pels amics) pronuncià una frase que per sempre fou recordada...."Més val tenir possesió que una gran defensa"

A partir d'aquell dia el Marqués del Rosco15, el segon a la línia successòria del Conde Fensas, es va fer càrrec de la Muralla de Numància amb alguna ajuda divina...

Segles després, s'han localitzat descendents de Rosco15 per les nostres contrades...

divendres, 10 d’agost del 2007

Capítol 4: Les xanques

de la cultura popular
Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles anaven camí de la gran ciutat de Xàtiva quan de sobte van trobar en el sòl pedregós xanques suficients per a tots menys per al mestre.
Els deixebles van lligar aquelles xanques sota les seves sandàlies I van continuar el camí convençuts que aquell senyal inequívoc els deia que algú volia que fossin més alts.
En veure el mestre que estaven contents perquè creien ser ells els escollits digué: "I en veritat us dic que ara podreu veure-hi més lluny però només podreu parlar entre vosaltres perquè ningú més us podrà sentir estant vosaltres tant amunt".
Però de res serviren aquelles sàvies i encertades paraules del mestre, car els deixebles no pogueren oir-lo des d'aquella alçada. I fou llavors quan el mestre tragué el pistolot i amb bales certeres els feu tornar al polsegós món terrenal.
I fou així com els deixebles aprengueren que es pot veure més que el mestre però no deixar d'escoltar-lo.

dijous, 2 d’agost del 2007

Capítol 3: L'autobusero egoista

de la culura popular

Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la ciutat de Gandesa, on trobaren un cotxe de línia, i els deixebles hi pujaren per tal de prendre-l'hi al conductor, i en veure que el conductor cridava aferrat al volant, el mestre pujà a l'autobús i digué: "Conductor egoista, si fins ara han estat els altres els passatgers i només tu el conductor, sigues ara prou humil per ser tu el passatger i altres els conductors", i dit això li mostrà el pistolot i el conductor passà al darrera.

Un dels deixebles prengué el volant i, en no comprendre els comandaments, el menà amb tan poca perícia que s'estimbà contra una façana. I vist això, el mestre digué: "Baixeu i marxeu a peu, perquè ¿com heu de fer servir aquest enginy si tot just compreneu els nusos de les vostres sandàlies?"

I dit això, els deixebles es miraren els nusos de les sandàlies i en veritat no els comprengueren.