dilluns, 17 de setembre del 2007

Capítol 14: Raves, cagats i pixats

by CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles pujaven a les muntanyes de Prades, per recollir bolets tòxics i vendre'ls als turistes com si fossin rovellons.
Com que ja es feia de nit el mestre havia dit de fer nit a prop del camí, en un rafal ple d'alfals per deixar descansar les bèsties. Encengueren una foguera i soparen pa amb tomàquet, embotits, anxoves i cervesa.
Havent sopat els deixebles prepararen un jaç per a cadascú. El deixeble Coix es feu amb un tronc mig buit i es posà a clapar-hi tant panxo. El deixeble Pajilleru en un racó jugava al solitari, tot i que ell l'anomenava "el joc de la sambomba" El deixeble Eixorivit li havia canviat un bolet laxant i un bolet diürètic per una dent al deixeble Badabadoc, que se'ls endrapà mentre el deixeble Papadebea i el deixeble Pistoler prenien una cervesa plegats enfotent-se del deixeble Orellut que s'havia quedat atrapat entre dos arbres.
Quan ja tots estaven roncant i el foc ja s'havia apagat, se sentí un rumor que provenia del camí. Sant Nicolau Pistoler i alguns deixebles que s'havien despertat s'hi aproparen curosament sense fer soroll.
Un cop arribats al lloc i encara camuflats per la nit i els arbustos, veieren unes andròmines amb llums de colors i uns sons rítmics que sortien de l'interior i atemptaven les oïdes. Fora hi havia uns éssers estranys que semblaven humans.
Anaven vestits amb xandall amb la goma doblegada cap enfora, sabatilles esportives i la samarreta sense mànigues. Un d'ells deia "Como mola tu coche neng, fijo que te pones a dorziento y lo flipas!" A l'altre cotxe, restaven dos individus que semblaven femelles. Anaven vestides amb minifalda, arrecades d'anella, botes fins els genolls i maquillades a més no poder. La conversa era "Oye Yenni, tu se la chuparias al chulo ese de Gran Hermano? Ejque a mi me pone mu zorra el cabrón"
Sant Nicolau Pistoler veient tanta demència preparà el trabuc per ensenyar el veritable camí a aquells galifardeus, i trempà l'altre trabuc per posar les femelles en òrbita. Sortí al camí i els galifardeus digueren "Ostia neng, esta farla tiene tunning! Hasta veo zombis con la poya tiesa" i l'altre digué "Enga, amo a meterle dos yoyas al joputa este"
En aquell instant començaren a sortir tots els deixebles dels seus amagatalls i estomacaren els galifardeus, cremaren un dels cotxes, prengueren totes les drogues que trobaren i begueren tot l'alcohol que hi havia per allà.
Sant Nicolau pistoler mentrestant era a l'altre cotxe fornicant amb una de les femelles, anomenada Maripili. L'altre, la Yenni, s'havia escapat.
El deixeble Numantí, que no havia pres cap droga en els últims cinc segons, sentí un estrany desig que l'empentà a perseguir la Yenni pel bosc, fins trobar-la i fornicar-la, puix creia que era la més bonica de les dames del món.
Ja era l'albada que tornaven de la festa amb la boca descolocada i la mirada perduda quan el deixeble Rondinaire estava voltant tot malparlant dels altres perquè no l'havien deixat dormir. Darrere seu el deixeble Coix feia la matinal pixarada amb un cagarro de regal.
El deixeble Rondinaire, en tornar a ajeure's, trobà una sospitosa escalforeta sota seu. El mestre, rient com mai -potser per l'encara vigent efecte de les drogues- digué: "En veritat et dic, deixeble Rondinaire, que a partir d'ara ho trobaràs tot cagat i pixat"
Els deixebles que encara eren desperts quedaren estesos a terra amb un bri d'alfals a la boca, per passar l'estona.
El mestre els mirà i digué: "En veritat us dic, que aquesta festa no ha valgut ni un rave!" i fou així que des de llavors les festes amb música, drogues i cotxes tunejats s'anomenà -Rave-

dimarts, 11 de setembre del 2007

Capítol 13: L'onze de setembre a Perpinyà

per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els 12 deixebles s'arribaren a la vila de Perpinyà.
En arribar veieren que els carrers, places i ajuntafems de la ciutat eren plens de senyeres. La multitud s'agrupava davant l'alcalde que feia parlaments popularistes mentre uns reien de dos gossos que fornicaven a l'escenari, mig amagats entre l'orquesta.
Feia un sol radiant aquell onze de setmbre i l'ambient convidava a dur poca roba, cosa que feia que els deixebles estéssin més temptats a fer maleses més que mai.
El deixeble Numantí explicava a un marrec els 15 secrets de les palletes a canvi que li deixés tocar el cul de sa germana gran. Els altres deixebles esmolaven ben bé l'eina, no fós cas que vingués la fresca de Juny. Prop d'allà hi havia un individu que recordava l'infeliç Achuwi Chuweicher la gent d'allà l'escrdassava anomenant-lo "feixista" i "cirera".
Aquest fet pertorbava la ment del deixeble cireretes, que trobava que les seves cireretes bufones no eren un motiu d'insult.
Era una olla de grills, els botiflers escridassaven els hippiosos, els més radicals increpaven els que convergien i els que s'unien es desunien i els que feien suc es giraven cap a l'esquerra per veure com els alternatius aixecaven banderes vermelles que contrastaven amb el verd de les plantes de marihuana d'un matrimoni assistent a l'acte.
Els gendarmes (dit de la gent d'armes) carregaren contra la multitud. El poble però, deixà les seves disputes per fer pinya i estomacà la gent d'armes robant-lis-els-los, robant-los-els-ho-hi, robant.. (cagum els pronoms febles!) tota pertinença que depositaren en monticles. Cada deixeble comandava un grup d'homes i dones, així que acabada la guerra cada grup es posà a dansar agafats de les mans al voltant dels seus respectius monticles.
Les dones saltaven d'alegria perquè havien fet caure les espigues d'or dels tratges dels gendarmes i els homes reien entusiastes enveient tant rica ensenya, la de les pitreres dansant lliurement.
Sant Nicolau Pistoler que s'ho mirava des de dalt del campanaret, on havia pujat a fer una orgia amb les francesetes amb l'excusa d'alliberar, igualar i fraternitzar el seu trabuc, mirà avall i digué: "En veritat us dic que aquesta dansa és la dansa més bella de les que es fan i es desfan"
I fou així que d'ençà aquell dia cada onze de setembre les dones per tradició, i els homes per veure-lis-les-hi, veure-los-la-hi (cagum els pronoms febles!) la pitrera, s'agrupen a la plaça, escridassen l'alcalde, amunteguen les pertinences i hi ballen en rotllana al voltant.

dilluns, 10 de setembre del 2007

Capítol 12: El Deixeble Marrec

per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles partiren de Badalona direcció Manresa, ja que les males llengües deien que prop d'allà havien trobat una verge negra a les muntanyes i la volien desflorar.
Sant Nicolau Pistoler caminava mig ensopit, car els anys passaven, i ja no tenia aquella força i vigorositat d'anys passats. Mirava amb pena els més vells del grup, i temia per acabar sent tant desgraciat com ells.
Era l'aniversari del deixeble Numantí, però com que defensava la seva edat i no la deixava augmentar, mai envellia. Aquell mateix dia, feia nou mesos que el deixeble Trabucaire havia enllustrat el seu trabuc amb tal mestria que una deixebleta estava en camí.
Ja arribats a Manresa trobaren tot de quitxalla pels carrers jugant al escondite, i vegeren que amagar-se darrera del deixeble Orellut era el més segur. Tanmateix però el deixeble Pajilleru els senyalà amb la mà lliure que tenia i el vailet que els buscava guanyà la juguesca.
Sant Nicolau Pistoler en girar-se va veure que el deixeble Numantí, que era evident que havia pres 9 kubates pel camí, ja tenia un grup de femelletes disposades a la còpula al seu voltant formant un rosco, però també s'atansà una senyora de més edat i més pitrera. Aquell fet tenia en dubte el pobre deixeble Numantí. El deixeble Cireretes li digué: -"Ante la duda, la más tetuda". I efectivament el poder mamari feu el seu efecte.
Aquest fet foragità a les femelletes que corregueren a aglutinar-se al voltant del deixeble Cireretes, ja que de tots és sabuda la predilecció de les femelletes manresanes per les cireretes.
Allà a la vora un marrec junt amb el deixeble Jeviata Estomacat i el deixeble Coix estaven fumant, bevent cervesa i fornicant per les cantonades com si de conills es tractéssin.
El mestre es dirigí al vailet i digué: "En veritat et dic, que no entenc perquè fumes"
El vailet amb cara de pilingui li respongué- poque si no fumas ni bebes ni follas, pa' qué vives gilipollas!
En aquell moment tota la vila de Manresa es paralitzà perquè el cel s'enfosquí i les cortines del temple s'esquinçaren i un so de tro trencat provenia de la plantufada que el mestre li etzibà al marrec.
Sant Nicolau Pistoler digué amb la seva caraterística veu de tro, profunda, greu, audaç i penetrant: "Marrec! Ja en faràs prou de marranades! Ara treu-te la roba i posa't la túnica, que ens guiaràs per trobar la negra"
Tot seguint fent un gest obscè al capellà del poble entrà al temple i ensenyà l'art del trabuc a tota dona que hi trobà a dins.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Capítol 11: Els torracollons

per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles arribaren a la bonica vila de Badalona.Mentre passejaven pel centre en busca d'una casa de dones de vida, es trobaren un peculiar home que badava mirant un balcó on hi havia un lloro en una gàbia tota tacada de les cagarades que el simpàtic animaló li havia proferit.
En passar a prop d'allà els Deixebles Orelluts s'empiparen quan el lloro els digué: "Buak.. orelluts.. buaaak!"
El mestre se'n rigué ja que efectivament el carrer era estret i es feia difícil de passar quan els dos naven de costat.
Més endavant, trobaren una peculiar dona que amb prou feines s'aguantava dreta, anava despentinada i quasibé despullada amb les mamelles a l'aire i fumant en una cantonada.
El deixeble Eixorivit notà una molèstia en forma de cogombre a l'entrecuix, i fruit del neguit d'aquella presència s'apropà a la dona i li preguntà si podia fer-li passar aquella protuberància que li oprimia els picarols.
El mestre, enveient l'escena preguntà: - "Dona de la vida, que jaieu per les cantonades i doneu de mamar als homes de poca fe, com us dieu?"
La dona respongué: "yo soy la Juani" i es disposà a solucionar el problema del deixeble Eixorivit.
Els altres deixaren enrera el deixeble Eixorivit, i seguiren en busca de la casa de barrets d'un tal Koniec.
Instants després la trobaren. Era una taverna amb la barra en forma de rosco, amb tot de dones al voltant, que precisament no celebraven un sopar de final de curs.
El Deixeble Numantí, que s'havia près tot solet 6 martinis, 3 ampolles de vi, 1 ampolla de cava i 5 Ballantine's amb coca-cola defensava la porta de qualsevol intrusió enemiga fins que arribaren tot de capsrapats amb cotxes tunejats buscant "er meshero de la Sole".
Els caprapats entraren de males maneres lesionant el porter del local, conegut com "El diví". En el seu lloc sortí un altre porter però li varen clavar un jec d'òsties que va quedar estès a terra.
Un ancià que s'havia exaltat amb tot l'enrenou digué: "Ho haveu vist? Ho haveu vist? La mare que em va parit!"
En veure el mestre i el seu trabuc desenfundat digueren: "Que pasa neng? Enga joputas, que queremo er meshero de la Sole".
El mestre, que s'estava beneficiant la Sole, enfurismat per haver-lo perturbat, els llençà un encenedor i després els etzibà una trabucada fent explotar l'encenedor, cremant els cataplins dels caprapats.
Llavors el mestre amb veu de tro digué: "En veritat us dic, que aquests són uns torracollons, i que ara que ja ténen els collons torrats no tornaran més per aquí"
Dit això continuaren la orgia de can Koniec.

dimecres, 5 de setembre del 2007

Capítol 10. El dilema de l'Ampolla

per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els deixebles enfilaren cap a les comarques del sud, on es celebrava la Fira de les Paparrutxes.
En arribar al poble, vegeren que al bell mig de la plaça hi havia una ampolla totalment buida. No era una ampolla qualsevol, car era desproporcionadament gran.
Era coneguda pel costumari de Joan Amades la tradició que la gent del poble per saludar-se aixecava el colze. Això es feia en record d'un noble descendent de la familia dels Roscos (família que sempre havien ostentat el càrrec de defensor del poble).
Rosco17, qui era el defensor del poble en aquells temps, s'havia quedat esgarriat el dia en que un eixelebrat li llençà una ampolla i li arrancà el tros de braç entre la mà i el colze, deixant-lo sense mitja extremitat. Des de llavors, quan Rosco17 volia saludar, ho havia de fer aixecant el colze.
En commemoració a la malifeta, els amos de la destileria lliuraren una gran ampolla al poble. La destileria era anomenada "Justerí i Brucs" en record del senyor Justerí, alcalde de l'Ajuntafems i el senyor Brucs, Guardameuques Municipal.
Val a dir que aquella destileria era molt nombrada al poble, car des de feia molts anys hi feien un licor molt amè que la gent d'allà coneixia com "lo jotabé".
El deixeble Destartalat preguntà al mestre: - Com és que la gent d'aquí parlen amb un accent enbarbussat i empren mesures poc usuals? Hi ha gent que diu que aquí hi cap un colló de mico! D'altres que una mamella de vaca! i he trobat un vellet diví que deia que hi cabien 12.000 kubates!!
Sant Nicolau Pistoler enveient l'evidència de l'estupidesa humana li respongué: "Deixeble, fins i tot a l'home més vell li manca saviesa, però en veritat et dic que la teva estupidesa és infinita."
Els altres deixebles l'apedregaven i es mofaven d'ell sense haver entès res del que havia dit el mestre. El deixeble Trabucaire admirava un gall de lluita que hi havia a la portalada de cals Espurs. El deixeble Numantí s'havia afanyat a defensar la portalada i no permetia que els Espurs poguéssin entrar a casa seva.
El deixeble Pistoler havia agafat en possessió un vell canó a la Fira, i l'encarava cap a cals Espurs, car no li agradaven els galls de lluita.
El deixeble Numantí, enveient les intencions del deixeble Pistoler, començà a col·locar tots els deixebles nouvinguts que tenia al seu abast davant la porta, col·locà fins i tot el vellet diví, i el deixeble Trabucaire s'uní a la defensa de la porta dels Espurs.
El deixeble Pistoler, que havia estat practicant els atacs amb canons, col·locà el tap de suro de l'ampolla de la plaça al canó, encengué la metxa i disparà el suro encès amb tota la virolència de la pólvora que atravessà la muralla defensiva impactant amb el deixeble Nuet i fent un forat immens a la casa dels Espurs.
Sant Nicolau Pistoler enveient la desfeta digué: "Ho veieu colla d'incrèduls? Més val tenir una bona possesió que una gran defensa." Acte seguit els digué: "Ara aneu i agafeu tot el licor que trobeu i llenceu-lo dintre l'ampolla de la plaça, que ens l'emportarem amb nosaltres!"
Els deixebles no dubtaren ni un moment i obeiren el mestre. Tots excepte el deixeble Nuet, que tingué tant mala sort que el suro se li incrustà al cap de tal manera que no se'l podia treure. En va foren els intents per treure's tal càrrega, i així fou com esdevingué el deixeble CapdeSuro.
Un cop hagueren buidat tot el licor a l'ampolla gran, encara quedava mitja ampolla per omplir. Sant Nicolau Pistoler digué: "En veritat us dic que d'ara en endavant mai ningú no sabrà si l'ampolla és mig buida o mig plena."
I fou així com nasqué el dilema de l'Ampolla.

dimarts, 4 de setembre del 2007

Capítol 9: La merda de la muntanya

adaptat de la cultura popular per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles deixaren enrera l’abocador de la muntanya Trespicsirepicó i s’aturaren a reposar a l’ombra d’un bosquet de pins patrocinats per Ajax Pino.
Veient als deixebles tots estirats per terra i amb grans simptomes de cansament, Sant Nicolau Pistoler digué als seus deixebles:"Recoi de deixebles babaus que m’escolteu amb la llengua fora i el fetge a punt de sortir per la boca, després d’haver vist i olorat tal quantitat de merda, què n'heu après?"
El deixeble Juantxi que jeia a la vora del Mestre digué: - Que les mosques s'estimen més anar amb la merda que amb nantrus!
El deixeble Eixorivit respongué:- Que els abocadors són plens de brossa!
El deixeble Jeviata Estomacat exclamà: - Passa tiu! Que no te n'enteres! la merda és lo que foten a les pastis! Será capullu el muermu aquet...
Sant Nicolau Pistoler veient tanta deixadesa d'enteniment tregué el trabuc i etzibà quatre trets que fregaren el genocidi, buidant més d’un ull i perforant alguna que altra orella, mentre els deixebles s’escapolien com podien.
Sant Nicolau Pistoler llavors cridà amb veu de tro i digué: "Deixebles! No fogiu de la ira de Déu!! En veritat us dic que la veritable lliçó de l'abocador és que la merda fa pudor, encara que la remenis amb un bastó"
Fou llavors que sentint tan gran raonament i saviesa els deixebles tornaren a posar la llengua dins la boca, el fetge al seu lloc, algun ull dins el sarró i restaren embadalits una bona estona mentre el deixeble cireretes lluitava amb una rata per conservar el seu nom.

dilluns, 3 de setembre del 2007

Capítol 8: Achuvi Chuweicher i les cireretes

per CAT-katelonian

Aquell dia Sant Nicolau Pistoler i els deixebles es trobaven al mercat de Sant Hattrick de les Abadesses, voltats de parades amb mestresses cridaneres fent spam del seus productes.

Sabuda era per tothom de la contrada l'enemistat del carnisser Achuvi Chuweicher amb la resta del poble, ja que sempre blasfemava i incentivava la discòrdia amb els seus conciutadans.

Achuvi Chuweicher havia estat pretendent de Maripili Carxofera, però se'n desdigué a l'altar, car Maripili Carxofera en lloc de dur una toia de flors, duia un cistell ple de cireres.

El Deixeble Lleig mirava amb ulls d'enamorat el lluç de la peixateria, car li recordava la cara d'Ivan Campo. A la parada del costat, el Deixeble Esporuguit (que no tenia pebrots) s'amagava entre les bledes ja que la peixatera li havia fet un gest obscè amb el ganivet a la mà, i el tenia atemorit.

El deixeble Numantí i el seu amic Numantinià defensaven la porta del lavabo, i no deixaven que ningú entrés, llençant potents contraatacs de fems als que gosaven atacar la seva fortalesa.

El deixeble Esporuguit aprofità un moment de distracció dels mercaders i se n'anà amb un grapat de cireres sota la túnica, i un altre a la boca. En ser enxampat per Maripili Carxofera corregué en busca de la defensa del Deixeble Numantí.

Tant mala fortuna tingué el Deixeble Esporuguit que fugint de la Carxofera malcarada relliscà amb uns fems i li sortí disparat de la boca un pinyol de cirera que s'acabava de cruspir, i caigué a terra enmig d'un escampall de cireres. El pinyol, que havia fet una paràbola malvadament venjativa s’entaforà a la gola de Achuvi Chuweicher, entre la campaneta i la tràquea amb una habilitat inusual. Fou així que l’aire quedà atrapat per aquest visitant inesperat, i Achuvi Chuweicher caigué a terra i colorà la seva pell de diverses tonalitats mentre la gent cridava i s'agrupava fent rotllana intentant ajudar l'home asfixiat.

Sortosament Sant Nicolau Pistoler aparegué en escena fotent un tret de trabuc al costat de l'orella de Achuvi Chuweicher. Aquest, motivat pel ressò de la bala, cridà estrepitosament fent sortir el pinyol de la seva gola. Aixímateix, el so de la trabucada el feu quedar mut per sempre més.

El poble entusiasmat cridava les lloances de Sant Nicolau Pistoler, i enveient les cares d'alegria digué: "En veritat us dic que a aquest home mai li havien agradat les cireres, i de ben segur que a partir d'ara ja no dirà res més en contra vostra "

Dit això, la multitud es quedà muda, s'apartà una mica i observà atentament com Achuvi Chuweicher es movia frenèticament per terra amb les mans a l'orella i intentant articular algun mot que mai arribà a sortir de la seva boca. I fou així que Achuvi Chuweicher fou mut per la resta del poble.

El Deixeble Esporuguit havia pogut escapar de la persecució, però amb tants entrebancs havia perdut totes les cireres, totes menys dues, que fruit de l'atzar li havien quedat penjant de la pilila i així les havia pogut conservar. El Deixeble Esporuguit (que mai havia tingut pebrots) ara tenia cireretes, arran d'això perdé la por, i en record d'aquella fita, es convertí en el Deixeble Cireretes.

dissabte, 1 de setembre del 2007

Capítol 7: El pagès badabadoc

per CAT-katelonian
En aquells dies Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles passejaven per les terres frontereres, quan es trobaren prop del seu camí una masia que sobre la porta tenia un rètol que deia "del Caserio, me fio".
No era doncs una masia sinó un hostal per als viatgers de la zona regentat per un masover foraster i panxut com un hipopòtam.
Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles entraren a la taverna del costat de l'estable, i demanaren ésser servits com Déu mana. Un grapat de nouvinguts s'arreplegaren junt als deixebles, i amb cara d'afamats vèien com Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles s'atipaven amb les millors carns i el millor vi de la contrada.
Enveient que no éren pas pocs els qui badaven enfront llur espectacle Sant Nicolau Pistoler digué: "En veritat us dic, esmaperduts, babaus i desamparats de terres nobles, que si em seguiu no us caldrà res, car viurem a la casa del pròxim i agafarem tot allò que se'ns plagui, menjar, beure, dones i riqueses obrant en nom de la caritat , puig no seré jo qui actuïi sinó el braç de Déu i la seva misericòrdia"
Dit això, demanà al pagès badabadoc que es desprengués de tota riquesa, i aquest, obedient davant la magnificència del mestre, li lliurà els quatre rals que duia a la butxaca, les dues dents que li quedaven i s'agenollà davant el mestre.- Oh mestre, ja no tinc ressss méssssss, nomésssss em queda la meva filla, pubilla i fadrina, que la sssssetmana que ve es casssssarà amb el masover panxut perquè hi tinc un deute de dos sous. Com que sóc un balaperduda, i no tinc ni ofici ni benefici us seguiré a tot arreu oh mestre!
Sant Nicolau Pistoler veié la pubilla del pagès badabadoc i li feu un gest de sospitosa decència. Tot seguit la prengué cap a una de les habitacions de l'hostal i li mostrà els secrets del trabuc que duia entre les cames.
En acabat es dirigí al masover panxut i li foté un tret a l'entrecuix, deixant-lo sense intimitats i li digué: "El deute del pagès badabadoc queda saldat, doncs els dos ous ja no els necessitaràs més".
Així fou com el pagès badabadoc i els altres nouvinguts s'uniren als deixebles de Sant Nicolau Pistoler.