per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els 12 deixebles s'arribaren a la vila de Perpinyà.
En arribar veieren que els carrers, places i ajuntafems de la ciutat eren plens de senyeres. La multitud s'agrupava davant l'alcalde que feia parlaments popularistes mentre uns reien de dos gossos que fornicaven a l'escenari, mig amagats entre l'orquesta.
Feia un sol radiant aquell onze de setmbre i l'ambient convidava a dur poca roba, cosa que feia que els deixebles estéssin més temptats a fer maleses més que mai.
El deixeble Numantí explicava a un marrec els 15 secrets de les palletes a canvi que li deixés tocar el cul de sa germana gran. Els altres deixebles esmolaven ben bé l'eina, no fós cas que vingués la fresca de Juny. Prop d'allà hi havia un individu que recordava l'infeliç Achuwi Chuweicher la gent d'allà l'escrdassava anomenant-lo "feixista" i "cirera".
Aquest fet pertorbava la ment del deixeble cireretes, que trobava que les seves cireretes bufones no eren un motiu d'insult.
Era una olla de grills, els botiflers escridassaven els hippiosos, els més radicals increpaven els que convergien i els que s'unien es desunien i els que feien suc es giraven cap a l'esquerra per veure com els alternatius aixecaven banderes vermelles que contrastaven amb el verd de les plantes de marihuana d'un matrimoni assistent a l'acte.
Els gendarmes (dit de la gent d'armes) carregaren contra la multitud. El poble però, deixà les seves disputes per fer pinya i estomacà la gent d'armes robant-lis-els-los, robant-los-els-ho-hi, robant.. (cagum els pronoms febles!) tota pertinença que depositaren en monticles. Cada deixeble comandava un grup d'homes i dones, així que acabada la guerra cada grup es posà a dansar agafats de les mans al voltant dels seus respectius monticles.
Les dones saltaven d'alegria perquè havien fet caure les espigues d'or dels tratges dels gendarmes i els homes reien entusiastes enveient tant rica ensenya, la de les pitreres dansant lliurement.
Sant Nicolau Pistoler que s'ho mirava des de dalt del campanaret, on havia pujat a fer una orgia amb les francesetes amb l'excusa d'alliberar, igualar i fraternitzar el seu trabuc, mirà avall i digué: "En veritat us dic que aquesta dansa és la dansa més bella de les que es fan i es desfan"
I fou així que d'ençà aquell dia cada onze de setembre les dones per tradició, i els homes per veure-lis-les-hi, veure-los-la-hi (cagum els pronoms febles!) la pitrera, s'agrupen a la plaça, escridassen l'alcalde, amunteguen les pertinences i hi ballen en rotllana al voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada