dilluns, 10 de setembre del 2007

Capítol 12: El Deixeble Marrec

per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles partiren de Badalona direcció Manresa, ja que les males llengües deien que prop d'allà havien trobat una verge negra a les muntanyes i la volien desflorar.
Sant Nicolau Pistoler caminava mig ensopit, car els anys passaven, i ja no tenia aquella força i vigorositat d'anys passats. Mirava amb pena els més vells del grup, i temia per acabar sent tant desgraciat com ells.
Era l'aniversari del deixeble Numantí, però com que defensava la seva edat i no la deixava augmentar, mai envellia. Aquell mateix dia, feia nou mesos que el deixeble Trabucaire havia enllustrat el seu trabuc amb tal mestria que una deixebleta estava en camí.
Ja arribats a Manresa trobaren tot de quitxalla pels carrers jugant al escondite, i vegeren que amagar-se darrera del deixeble Orellut era el més segur. Tanmateix però el deixeble Pajilleru els senyalà amb la mà lliure que tenia i el vailet que els buscava guanyà la juguesca.
Sant Nicolau Pistoler en girar-se va veure que el deixeble Numantí, que era evident que havia pres 9 kubates pel camí, ja tenia un grup de femelletes disposades a la còpula al seu voltant formant un rosco, però també s'atansà una senyora de més edat i més pitrera. Aquell fet tenia en dubte el pobre deixeble Numantí. El deixeble Cireretes li digué: -"Ante la duda, la más tetuda". I efectivament el poder mamari feu el seu efecte.
Aquest fet foragità a les femelletes que corregueren a aglutinar-se al voltant del deixeble Cireretes, ja que de tots és sabuda la predilecció de les femelletes manresanes per les cireretes.
Allà a la vora un marrec junt amb el deixeble Jeviata Estomacat i el deixeble Coix estaven fumant, bevent cervesa i fornicant per les cantonades com si de conills es tractéssin.
El mestre es dirigí al vailet i digué: "En veritat et dic, que no entenc perquè fumes"
El vailet amb cara de pilingui li respongué- poque si no fumas ni bebes ni follas, pa' qué vives gilipollas!
En aquell moment tota la vila de Manresa es paralitzà perquè el cel s'enfosquí i les cortines del temple s'esquinçaren i un so de tro trencat provenia de la plantufada que el mestre li etzibà al marrec.
Sant Nicolau Pistoler digué amb la seva caraterística veu de tro, profunda, greu, audaç i penetrant: "Marrec! Ja en faràs prou de marranades! Ara treu-te la roba i posa't la túnica, que ens guiaràs per trobar la negra"
Tot seguint fent un gest obscè al capellà del poble entrà al temple i ensenyà l'art del trabuc a tota dona que hi trobà a dins.