adaptat de la cultura popular per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles deixaren enrera l’abocador de la muntanya Trespicsirepicó i s’aturaren a reposar a l’ombra d’un bosquet de pins patrocinats per Ajax Pino.
Veient als deixebles tots estirats per terra i amb grans simptomes de cansament, Sant Nicolau Pistoler digué als seus deixebles:"Recoi de deixebles babaus que m’escolteu amb la llengua fora i el fetge a punt de sortir per la boca, després d’haver vist i olorat tal quantitat de merda, què n'heu après?"
El deixeble Juantxi que jeia a la vora del Mestre digué: - Que les mosques s'estimen més anar amb la merda que amb nantrus!
El deixeble Eixorivit respongué:- Que els abocadors són plens de brossa!
El deixeble Jeviata Estomacat exclamà: - Passa tiu! Que no te n'enteres! la merda és lo que foten a les pastis! Será capullu el muermu aquet...
Sant Nicolau Pistoler veient tanta deixadesa d'enteniment tregué el trabuc i etzibà quatre trets que fregaren el genocidi, buidant més d’un ull i perforant alguna que altra orella, mentre els deixebles s’escapolien com podien.
Sant Nicolau Pistoler llavors cridà amb veu de tro i digué: "Deixebles! No fogiu de la ira de Déu!! En veritat us dic que la veritable lliçó de l'abocador és que la merda fa pudor, encara que la remenis amb un bastó"
Fou llavors que sentint tan gran raonament i saviesa els deixebles tornaren a posar la llengua dins la boca, el fetge al seu lloc, algun ull dins el sarró i restaren embadalits una bona estona mentre el deixeble cireretes lluitava amb una rata per conservar el seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada