dilluns, 17 de setembre del 2007

Capítol 14: Raves, cagats i pixats

by CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles pujaven a les muntanyes de Prades, per recollir bolets tòxics i vendre'ls als turistes com si fossin rovellons.
Com que ja es feia de nit el mestre havia dit de fer nit a prop del camí, en un rafal ple d'alfals per deixar descansar les bèsties. Encengueren una foguera i soparen pa amb tomàquet, embotits, anxoves i cervesa.
Havent sopat els deixebles prepararen un jaç per a cadascú. El deixeble Coix es feu amb un tronc mig buit i es posà a clapar-hi tant panxo. El deixeble Pajilleru en un racó jugava al solitari, tot i que ell l'anomenava "el joc de la sambomba" El deixeble Eixorivit li havia canviat un bolet laxant i un bolet diürètic per una dent al deixeble Badabadoc, que se'ls endrapà mentre el deixeble Papadebea i el deixeble Pistoler prenien una cervesa plegats enfotent-se del deixeble Orellut que s'havia quedat atrapat entre dos arbres.
Quan ja tots estaven roncant i el foc ja s'havia apagat, se sentí un rumor que provenia del camí. Sant Nicolau Pistoler i alguns deixebles que s'havien despertat s'hi aproparen curosament sense fer soroll.
Un cop arribats al lloc i encara camuflats per la nit i els arbustos, veieren unes andròmines amb llums de colors i uns sons rítmics que sortien de l'interior i atemptaven les oïdes. Fora hi havia uns éssers estranys que semblaven humans.
Anaven vestits amb xandall amb la goma doblegada cap enfora, sabatilles esportives i la samarreta sense mànigues. Un d'ells deia "Como mola tu coche neng, fijo que te pones a dorziento y lo flipas!" A l'altre cotxe, restaven dos individus que semblaven femelles. Anaven vestides amb minifalda, arrecades d'anella, botes fins els genolls i maquillades a més no poder. La conversa era "Oye Yenni, tu se la chuparias al chulo ese de Gran Hermano? Ejque a mi me pone mu zorra el cabrón"
Sant Nicolau Pistoler veient tanta demència preparà el trabuc per ensenyar el veritable camí a aquells galifardeus, i trempà l'altre trabuc per posar les femelles en òrbita. Sortí al camí i els galifardeus digueren "Ostia neng, esta farla tiene tunning! Hasta veo zombis con la poya tiesa" i l'altre digué "Enga, amo a meterle dos yoyas al joputa este"
En aquell instant començaren a sortir tots els deixebles dels seus amagatalls i estomacaren els galifardeus, cremaren un dels cotxes, prengueren totes les drogues que trobaren i begueren tot l'alcohol que hi havia per allà.
Sant Nicolau pistoler mentrestant era a l'altre cotxe fornicant amb una de les femelles, anomenada Maripili. L'altre, la Yenni, s'havia escapat.
El deixeble Numantí, que no havia pres cap droga en els últims cinc segons, sentí un estrany desig que l'empentà a perseguir la Yenni pel bosc, fins trobar-la i fornicar-la, puix creia que era la més bonica de les dames del món.
Ja era l'albada que tornaven de la festa amb la boca descolocada i la mirada perduda quan el deixeble Rondinaire estava voltant tot malparlant dels altres perquè no l'havien deixat dormir. Darrere seu el deixeble Coix feia la matinal pixarada amb un cagarro de regal.
El deixeble Rondinaire, en tornar a ajeure's, trobà una sospitosa escalforeta sota seu. El mestre, rient com mai -potser per l'encara vigent efecte de les drogues- digué: "En veritat et dic, deixeble Rondinaire, que a partir d'ara ho trobaràs tot cagat i pixat"
Els deixebles que encara eren desperts quedaren estesos a terra amb un bri d'alfals a la boca, per passar l'estona.
El mestre els mirà i digué: "En veritat us dic, que aquesta festa no ha valgut ni un rave!" i fou així que des de llavors les festes amb música, drogues i cotxes tunejats s'anomenà -Rave-