divendres, 10 d’agost del 2007

Capítol 4: Les xanques

de la cultura popular
Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles anaven camí de la gran ciutat de Xàtiva quan de sobte van trobar en el sòl pedregós xanques suficients per a tots menys per al mestre.
Els deixebles van lligar aquelles xanques sota les seves sandàlies I van continuar el camí convençuts que aquell senyal inequívoc els deia que algú volia que fossin més alts.
En veure el mestre que estaven contents perquè creien ser ells els escollits digué: "I en veritat us dic que ara podreu veure-hi més lluny però només podreu parlar entre vosaltres perquè ningú més us podrà sentir estant vosaltres tant amunt".
Però de res serviren aquelles sàvies i encertades paraules del mestre, car els deixebles no pogueren oir-lo des d'aquella alçada. I fou llavors quan el mestre tragué el pistolot i amb bales certeres els feu tornar al polsegós món terrenal.
I fou així com els deixebles aprengueren que es pot veure més que el mestre però no deixar d'escoltar-lo.