Capítol 18: Pixapilàndia

per CAT-katelonian


En aquell temps, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles, decidiren de fer el segon gran retrobament, aquest cop, a la gran ciutat, per observar el comportament dels pixapins quan no hi ha pins a la vora. Decidiren el lloc d'encontre l'estació de Badalona.

El primer d'arribar fou el deixeble ampollero, ja que havia descuidat per una estona la seva abducció mística en mans de la carinyu. Al cap de poc, i abans de l'hora acordada, arribava el deixeble pistoler tot maleint el deixeble Corbates que havia promès arribar el primer. Una curta estona després els deixebles vegeren un ens en forma de cagarro que deia "SILENCE; I kill you!" cosa que provava l'entitat del deixeble Empanat.

Aquell matí, poc a poc degotaren la resta de deixebles, fins a formar un total de vuit, que segueren entorn la taula del bar de davant la estació per pendre cafès i altres mariconades que féren esfereir el mestre.

En el moment indicat, els deixebles robaren cotxes i es mogueren en caravana fins arribar als camps d'esbarjo, on per desencís del deixeble ampollero, no hi anava pas a fornicar, sinó a jugar a pilota.

Com no podia ser d'altre manera, el partit tingué incidents infames i la polèmica volia portar els deixebles a una batussa, però enveient l'encarregat del camp com cridava "aquest ofici em matarà" preferiren anar a cercar la deixeble panxacontenta, que havia tingut obligacions judotaxistes, i així amenitzar-ho tot plegat amb un bon tiberi.

Arribats a la vora, els deixebles segueren en una terrassa, per tal que el deixeble gusiluz prengués una mica el sol. Minuts després, i ja havent trobada la deixeble panxacontenta, al cambrer del local se li posaren els pèls de punta quan el deixeble corbates li demanà insistentment que volia pagar el compte. El mestre es girà cap als deixebles i digué: "En veritat us dic que no sé si aqueix servent tremola més per l'estupor o bé és la incredulitat davant aquest home autoritari i rabiós amb cara de peix bullit que l'assenyala".

El deixeble pixapí, coneixedor de la zona, hagué de marxar ja que no podia suportar la vergonya aliena que li suposava aquell fet. El deixeble empanat s'aturà i pensà: "eh?" i marxà atemorit per l'amenaça amb tisores que li havia propugnat la MariPau, filla predilecta de ca Fiona. Així fou que quedaren sis deixebles.

Tot seguit, emprengueren el camí cap a l'interior de la sufíssie. El lloc era com un laberint de tres plantes destinat a malcriar les criatures i arruinar els pares desesperats mentre les mares fonen tot diner que se'ls posi per davant. Enveient tanta parafernàlia, els deixebles decidiren de menjar al carrer, i no seure pas dintre aquella taverna totalment indigna de Sant Nicolau Pistoler, d'aparença moderno-pijo-pixapina que recomanava el deixeble corbates amb fervor.

Acabat l'àpat, decidiren anar a miserejar per aquell indret estrany i ple de llumets q incitaven el consumisme. Llavors el deixeble folloneru se sentí incitat al consum, i demanà de sortir a fora tot i que el deixeble gusiluz empalidia per instants víctima de la fresca brisa provinent del mar. Altre cop dins, el deixeble folloneru tot estupafectat, veia incrèdul l'espectacle d'aquella gent. La deixeble panxaconenta comptava els punts de qui era el deixeble més friki quan hi hagué una resposta unànima: "Tu".

Ja marxant, el mestre es tombà enrere i digué: "Mireu deixebles de poca fe, que n'és d'evident que som a pixapilàndia, doncs aquesta gent han plantat un pi al bell mig de la plaça, i l'han engalarnit per reverenciar-lo i fer-li cadascú les seves ofrenes".

Així fou la visita de Sant Nicolau Pistoler i els deixebles a pixapilàndia.