dimarts, 27 de novembre del 2012
Capítol 20. Dues pedres, tres germanes i un fadrí
En aquell temps, el mestre guiava els deixebles per les contrades de Ventdelplà.
De fet, no els guiava a tots. Hi havia un petit reducte de deixebles que no el seguien. Restàven immòbils, amb la mirada perduda i l'esma a can pistraus. El mestre s'hi atansà, i amb la seva particular veu de tro digué: "En veritat us dic, que d'esmaperduts el món n'està ple." Tot seguit desenfundà el trabuc, els apuntà amb severitat i afegí: "Invoco al mestre perquè em digui què cal fer amb vosaltres. Si en tres dies no heu donat senyals de vida, el trabuc parlarà per sempre. Ara tinc altre feina."
El mestre, enfundant el trabuc altre vegada, mirà lascivament tres germanes que passejaven a la vora del lloc. Immediatament la primera de les tres, de nom Sor Susanna, sucumbí a l'irremediable encant del mestre i es disposaren a practicar el tercer manament de Sant Nicolau Pistoler.
Mentretant, les altres dues, Sor Presa i Sor Tida, atònites per tal espectacle, es barallaven pel seu torn com si fóssin marujes de la peixateria. De fet, potser ho éren i tenien pressa per tornar a casa a veure la telenovela. Aquella tarda es sabria del cert si el Padre Muyoscuro era el pare bastard de Lucas Cielo Andante i Lucía Amígdalas Obregón.
El deixeble marranot espiava entre les fulles d'un arbust la còpula, i fregava el seu instrument pensant que havia d'esmolar ben bé l'eina, que aquella nit, de ben segur hi hauria música de la bona.
Més enllà, el deixeble jeviata estomacat comptava els dies del calendari Pirelli fins a arribar al tercer dijous del mes. Ningú ho sabia del cert ni ho havia vist mai, però el cas és que arribada la nit del tercer dijous de mes el deixeble jeviata estomacat es posava molt nerviós i curiosament l'endemà al matí era feliç com un jínjol.
El deixeble piltrafilla se'n fotia de la corbata del seu cosí, el deixebles corbates, i aquest badava amb cara de peix bullit davant dues pedres del terra. El mestre li preguntà: "Què mires, home de poca fe?" I ell tot vermell com un perdigot li respongué: "- Les pedres, semblen les penotxes de Maia Domingas, oh mestre".
Acte seguit, el mestre s'enfurismà enveient tanta deixadesa humana i li espongué: "A falta de penotxes, dues pedres!" i el deixà estar per inútil. El deixeble corbates i tots els altres deixebles, aprenguéren la lliçó. - Si no tens el que vols, dues pedres - Fou així que la saviesa popular incorporà la frase i avui en dia es repeteix en múltiples ocasions.
El record de Maia Domingas estimulà el mestre i feu un gest amb el trabuc a les dues pubilles que encara es barallaven. En sentir el reclam del mestre canviaren la cara i correguéren cap a ell, alienes a tota rivalitat.
En acabat, Sant Nicolau Pistoler jeia cofoi amb una espiga a la boca i el trabuc a l'aire. A la vora del lloc hi havia Susanna plorant desconsoladament. El mestre es girà cap a ella i li digué mig cantant: "Oh Susanna, no ploris més per mi, que de les tres germanes, només de tu en sortirà un fadrí."
I fou així com Sant Nicolau Pistoler s'assegurà una nissaga de poder celestial.
dijous, 31 de maig del 2012
Capítol 19: El calendari mai a. de 2012
En
aquells temps, en Maia Pirelli era conegut a tot l'imperi per fer uns
calendaris molt bonics, i tothom l'idolatrava. Un bon dia, en Maia
Pirelli es trobava a Villa Penocha. Tranquil i cofoi, seia sobre la
seva roca de pensar. No era una roca qualsevol, car era una roca de
forma circular, foradada pel mig i de caire senyorial. En el seu poblat,
tant en Maia Pirelli com aquella pedra estrafolària, eren coneguts com
"el Señor y la Roca".
Maia Pirelli estava capficat tot fabricant el calendari més llarg del món, ja que volia assolir un rècord Guinness. Aquella tarda de Juny, en Maia Pirelli feu un alto en la dura tasca d'elaborar el calendari per beure aigua i reposar un instant tot contemplant el seu entorn extraordinari. Gran fou la seva sorpresa al veure una polseguera a l'horitzó. Maia Pirelli contemplava amb delit com s'acostava la polseguera ja que creia que éren els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo. Quan ja éren molt a prop, Maia Pirelli veié que els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo éren tota una colla de gent vestits amb parracs que seguien a l'home a qui li penjava un trabuc del cintó.
Pres de l'emoció, Maia Pirelli digué: "Penochitas! Que llegan ahorita!" i corregué a avisar la població per fer els preparatius cerimonials, deixant a mig fer el calendari que estava preparant en aquell moment.
Aquell any la collita de penotxes havia estat excepcional i la gent del poblat es volcà ràpidament a guarnir la vila. Els homes i nens omplien els carrers i places amb penotxes. Els músics afinaven els instruments de penotxa i les dones ensenyaven les seves penotxes amb orgull.
Llavors, en Maia Pirelli cridà: "Penochitas! que ya estan aquí los tates! corran apresurense! apresurenseeeeeeee!" i mentretant arribàven al poblat uns personatges molt curiosos, encapçalats per l'home a qui li penjava un trabuc del cintó.
Maia Pirelli destapà una ampolla de cava. Maleïda la seva sort quan en esclatar-ne el tap, aquest sortí disparat contra un dels emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo, i l'home exclamà un crit de dolor. "Aaaaiiii aaaaai!!!"
No passaren ni tres instants que l'home a qui li penjava un trabuc del cintó, li etzibà un tret entre cella i cella a Maia Pirelli.
El poblat canvià la cara de joia per un atac d'ira descontrolada. Atacaren amb penotxes i projectils de penotxa. La batalla contra els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli s'encarnissà fins a tal punt que la destrucció del poblat fou inevitable, car fou molt fàcil atacar un poble desprevingut i armat només amb penotxes.
Acabada la batalla, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó s'apropà a la roca de forma circular, foradada pel mig i de caire senyorial, i s'hi cagà a dins en senyal de victòria. En aquell moment de màxima realització personal, es sentí alleujat. L'home a qui li penjava un trabuc del cintó veié prop d'allà una dona que jeia a terra mig estabornida que li deia: "Señor... Roca!". Acte seguit quedà estabornida del tot. Enveient les imponents penotxes que la donzella havia mostrat orgullosa, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó se n'apiadà i li perdonà la vida. Fou així com Maia Domingas esdevingué l'única supervivent de la famosa Batalla de les Penotxes.
L'home a qui li penjava un trabuc del cintó i els seus deixebles s'apoderaren del poblat. Van fer una gran pancarta al damunt de la roca de forma circular, foradada pel mig i de caire senyorial en que es llegia "Señor Roca" i tothom anava allà a cagar.
Passats uns dies, quan Maia Domingas gairebé ja s'havia recuperat, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó l'anà a veure i amb una veu de tro li digué: "Desperta, vull més penotxes!". Passaren els dies i mica en mica Maia Domingas esdevingué una fidel servent de l'home a qui li penjava un trabuc del cintó, que en realitat es deia Sant Nicolau Pistoler. Tant ell com els deixebles admiraven profundament les penotxes de Maia Domingas, i asseguraven que no n'havien vist mai d'iguals.
Un bon dia, Maia Domingas s'apropà a on jeia el Sant i li digué: "Papasito, he encontrado el calendario 2012 de Maia Pirelli en medio de unas penochitas y... este... está inacabado, que deberia haser?" Sant Nicolau Pistoler la mirà amb ulls maliciosos i amb veu de tro li digué: "Despulla't!". Ella fou obedient i es despullà.
Just en aquell moment, arribaren els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i vegeren a Maia Domingas despullada amb un calendari a les mans. Sense dubtar-ho, dispararen la càmara de fotos i marxaren esperitats.
Els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats pensaren que un cop arribats a la gran ciutat vendrien milers de còpies de la foto. En aquella foto, la mà de la noia tapava la paraula Maia, així que la foto dels veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que havien anat a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats es va fer popular com el "Calendari Pirelli". Vista de l'èxit, els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats i més tard publicaren la foto del "Calendari Pirelli" decidiren repertir-lo cada any.
Mentretant, Sant Nicolau Pistoler agafà amb decisió a Maia Domingas i li ensenyà els secrets del trabuc.
El deixeble escribà, no tenia prou espai a la llibreta de papir i en lloc d'anotar "El calendari mai acabat de 2012" anotà aquest fet com "El calendari mai a. de 2012".
El transcurs de la història ha trasgiversat els fets de tal manera que ara hom creu que es tracta del calendari maia de 2012.
Ditxosos de vosaltres que sabeu la veritable explicació dels fets.
Dr katelonian
Especialista en el tema
Nota: S'ha traduït l'idioma maia per facilitar-ne la comprensió del text.
Maia Pirelli estava capficat tot fabricant el calendari més llarg del món, ja que volia assolir un rècord Guinness. Aquella tarda de Juny, en Maia Pirelli feu un alto en la dura tasca d'elaborar el calendari per beure aigua i reposar un instant tot contemplant el seu entorn extraordinari. Gran fou la seva sorpresa al veure una polseguera a l'horitzó. Maia Pirelli contemplava amb delit com s'acostava la polseguera ja que creia que éren els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo. Quan ja éren molt a prop, Maia Pirelli veié que els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo éren tota una colla de gent vestits amb parracs que seguien a l'home a qui li penjava un trabuc del cintó.
Pres de l'emoció, Maia Pirelli digué: "Penochitas! Que llegan ahorita!" i corregué a avisar la població per fer els preparatius cerimonials, deixant a mig fer el calendari que estava preparant en aquell moment.
Aquell any la collita de penotxes havia estat excepcional i la gent del poblat es volcà ràpidament a guarnir la vila. Els homes i nens omplien els carrers i places amb penotxes. Els músics afinaven els instruments de penotxa i les dones ensenyaven les seves penotxes amb orgull.
Llavors, en Maia Pirelli cridà: "Penochitas! que ya estan aquí los tates! corran apresurense! apresurenseeeeeeee!" i mentretant arribàven al poblat uns personatges molt curiosos, encapçalats per l'home a qui li penjava un trabuc del cintó.
Maia Pirelli destapà una ampolla de cava. Maleïda la seva sort quan en esclatar-ne el tap, aquest sortí disparat contra un dels emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo, i l'home exclamà un crit de dolor. "Aaaaiiii aaaaai!!!"
No passaren ni tres instants que l'home a qui li penjava un trabuc del cintó, li etzibà un tret entre cella i cella a Maia Pirelli.
El poblat canvià la cara de joia per un atac d'ira descontrolada. Atacaren amb penotxes i projectils de penotxa. La batalla contra els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli s'encarnissà fins a tal punt que la destrucció del poblat fou inevitable, car fou molt fàcil atacar un poble desprevingut i armat només amb penotxes.
Acabada la batalla, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó s'apropà a la roca de forma circular, foradada pel mig i de caire senyorial, i s'hi cagà a dins en senyal de victòria. En aquell moment de màxima realització personal, es sentí alleujat. L'home a qui li penjava un trabuc del cintó veié prop d'allà una dona que jeia a terra mig estabornida que li deia: "Señor... Roca!". Acte seguit quedà estabornida del tot. Enveient les imponents penotxes que la donzella havia mostrat orgullosa, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó se n'apiadà i li perdonà la vida. Fou així com Maia Domingas esdevingué l'única supervivent de la famosa Batalla de les Penotxes.
L'home a qui li penjava un trabuc del cintó i els seus deixebles s'apoderaren del poblat. Van fer una gran pancarta al damunt de la roca de forma circular, foradada pel mig i de caire senyorial en que es llegia "Señor Roca" i tothom anava allà a cagar.
Passats uns dies, quan Maia Domingas gairebé ja s'havia recuperat, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó l'anà a veure i amb una veu de tro li digué: "Desperta, vull més penotxes!". Passaren els dies i mica en mica Maia Domingas esdevingué una fidel servent de l'home a qui li penjava un trabuc del cintó, que en realitat es deia Sant Nicolau Pistoler. Tant ell com els deixebles admiraven profundament les penotxes de Maia Domingas, i asseguraven que no n'havien vist mai d'iguals.
Un bon dia, Maia Domingas s'apropà a on jeia el Sant i li digué: "Papasito, he encontrado el calendario 2012 de Maia Pirelli en medio de unas penochitas y... este... está inacabado, que deberia haser?" Sant Nicolau Pistoler la mirà amb ulls maliciosos i amb veu de tro li digué: "Despulla't!". Ella fou obedient i es despullà.
Just en aquell moment, arribaren els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i vegeren a Maia Domingas despullada amb un calendari a les mans. Sense dubtar-ho, dispararen la càmara de fotos i marxaren esperitats.
Els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats pensaren que un cop arribats a la gran ciutat vendrien milers de còpies de la foto. En aquella foto, la mà de la noia tapava la paraula Maia, així que la foto dels veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que havien anat a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats es va fer popular com el "Calendari Pirelli". Vista de l'èxit, els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats i més tard publicaren la foto del "Calendari Pirelli" decidiren repertir-lo cada any.
Mentretant, Sant Nicolau Pistoler agafà amb decisió a Maia Domingas i li ensenyà els secrets del trabuc.
El deixeble escribà, no tenia prou espai a la llibreta de papir i en lloc d'anotar "El calendari mai acabat de 2012" anotà aquest fet com "El calendari mai a. de 2012".
El transcurs de la història ha trasgiversat els fets de tal manera que ara hom creu que es tracta del calendari maia de 2012.
Ditxosos de vosaltres que sabeu la veritable explicació dels fets.
Dr katelonian
Especialista en el tema
Nota: S'ha traduït l'idioma maia per facilitar-ne la comprensió del text.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
