Capítol 19: El calendari mai a. de 2012

En aquells temps, en Maia Pirelli era conegut a tot l'imperi per fer uns calendaris molt bonics, i tothom l'idolatrava. Un bon dia, en Maia Pirelli es trobava a Villa Penocha. Tranquil i cofoi, seia sobre la seva roca de pensar. No era una roca qualsevol, car era una roca de forma circular, foradada pel mig i de caire senyorial. En el seu poblat, tant en Maia Pirelli com aquella pedra estrafolària, eren coneguts com "el Señor y la Roca".

Maia Pirelli estava capficat tot fabricant el calendari més llarg del món, ja que volia assolir un rècord Guinness. Aquella tarda de Juny, en Maia Pirelli feu un alto en la dura tasca d'elaborar el calendari per beure aigua i reposar un instant tot contemplant el seu entorn extraordinari. Gran fou la seva sorpresa al veure una polseguera a l'horitzó. Maia Pirelli contemplava amb delit com s'acostava la polseguera ja que creia que éren els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo. Quan ja éren molt a prop, Maia Pirelli veié que els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo éren tota una colla de gent vestits amb parracs que seguien a l'home a qui li penjava un trabuc del cintó.

Pres de l'emoció, Maia Pirelli digué: "Penochitas! Que llegan ahorita!" i corregué a avisar la població per fer els preparatius cerimonials, deixant a mig fer el calendari que estava preparant en aquell moment.

Aquell any la collita de penotxes havia estat excepcional i la gent del poblat es volcà ràpidament a guarnir la vila. Els homes i nens omplien els carrers i places amb penotxes. Els músics afinaven els instruments de penotxa i les dones ensenyaven les seves penotxes amb orgull.

Llavors, en Maia Pirelli cridà: "Penochitas! que ya estan aquí los tates! corran apresurense! apresurenseeeeeeee!" i mentretant arribàven al poblat uns personatges molt curiosos, encapçalats per l'home a qui li penjava un trabuc del cintó.

Maia Pirelli destapà una ampolla de cava. Maleïda la seva sort quan en esclatar-ne el tap, aquest sortí disparat contra un dels emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar-lo, i l'home exclamà un crit de dolor. "Aaaaiiii aaaaai!!!"
No passaren ni tres instants que l'home a qui li penjava un trabuc del cintó, li etzibà un tret entre cella i cella a Maia Pirelli.

El poblat canvià la cara de joia per un atac d'ira descontrolada. Atacaren amb penotxes i projectils de penotxa. La batalla contra els emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli s'encarnissà fins a tal punt que la destrucció del poblat fou inevitable, car fou molt fàcil atacar un poble desprevingut i armat només amb penotxes.

Acabada la batalla, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó s'apropà a la roca de forma circular, foradada pel mig i de caire senyorial, i s'hi cagà a dins en senyal de victòria. En aquell moment de màxima realització personal, es sentí alleujat. L'home a qui li penjava un trabuc del cintó veié prop d'allà una dona que jeia a terra mig estabornida que li deia: "Señor... Roca!". Acte seguit quedà estabornida del tot. Enveient les imponents penotxes que la donzella havia mostrat orgullosa, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó se n'apiadà i li perdonà la vida. Fou així com Maia Domingas esdevingué l'única supervivent de la famosa Batalla de les Penotxes.

L'home a qui li penjava un trabuc del cintó i els seus deixebles s'apoderaren del poblat. Van fer una gran pancarta al damunt de la roca de forma circular, foradada pel mig i de caire senyorial en que es llegia "Señor Roca" i tothom anava allà a cagar.

Passats uns dies, quan Maia Domingas gairebé ja s'havia recuperat, l'home a qui li penjava un trabuc del cintó l'anà a veure i amb una veu de tro li digué: "Desperta, vull més penotxes!".  Passaren els dies i mica en mica Maia Domingas esdevingué una fidel servent de l'home a qui li penjava un trabuc del cintó, que en realitat es deia Sant Nicolau Pistoler. Tant ell com els deixebles admiraven profundament les penotxes de Maia Domingas, i asseguraven que no n'havien vist mai d'iguals.

Un bon dia, Maia Domingas s'apropà a on jeia el Sant i li digué: "Papasito, he encontrado el calendario 2012 de Maia Pirelli en medio de unas penochitas y... este... está inacabado, que deberia haser?" Sant Nicolau Pistoler la mirà amb ulls maliciosos i amb veu de tro li digué: "Despulla't!". Ella fou obedient i es despullà.

Just en aquell moment, arribaren els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i vegeren a Maia Domingas despullada amb un calendari a les mans. Sense dubtar-ho, dispararen la càmara de fotos i marxaren esperitats.
Els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats pensaren que un cop arribats a la gran ciutat vendrien milers de còpies de la foto. En aquella foto, la mà de la noia tapava la paraula Maia, així que la foto dels veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que havien anat a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats es va fer popular com el "Calendari Pirelli". Vista de l'èxit, els veritables emissaris del Llibre dels Rècords Guinness que venien a entrevistar a Maia Pirelli i havien fugit esperitats i més tard publicaren la foto del "Calendari Pirelli" decidiren repertir-lo cada any.

Mentretant, Sant Nicolau Pistoler agafà amb decisió a Maia Domingas i li ensenyà els secrets del trabuc.

El deixeble escribà, no tenia prou espai a la llibreta de papir i en lloc d'anotar "El calendari mai acabat de 2012" anotà aquest fet com "El calendari mai a. de 2012".

El transcurs de la història ha trasgiversat els fets de tal manera que ara hom creu que es tracta del calendari maia de 2012. 

Ditxosos de vosaltres que sabeu la veritable explicació dels fets.

Dr katelonian
Especialista en el tema

Nota: S'ha traduït l'idioma maia per facilitar-ne la comprensió del text.