Capítol 20. Dues pedres, tres germanes i un fadrí

En aquell temps, el mestre guiava els deixebles per les contrades de Ventdelplà.

De fet, no els guiava a tots. Hi havia un petit reducte de deixebles que no el seguien. Restàven immòbils, amb la mirada perduda i l'esma a can pistraus. El mestre s'hi atansà, i amb la seva particular veu de tro digué: "En veritat us dic, que d'esmaperduts el món n'està ple." Tot seguit desenfundà el trabuc, els apuntà amb severitat i afegí: "Invoco al mestre perquè em digui què cal fer amb vosaltres. Si en tres dies no heu donat senyals de vida, el trabuc parlarà per sempre. Ara tinc altre feina."

El mestre, enfundant el trabuc altre vegada, mirà lascivament tres germanes que passejaven a la vora del lloc. Immediatament la primera de les tres, de nom Sor Susanna, sucumbí a l'irremediable encant del mestre i es disposaren a practicar el tercer manament de Sant Nicolau Pistoler.

Mentretant, les altres dues, Sor Presa i Sor Tida, atònites per tal espectacle, es barallaven pel seu torn com si fóssin marujes de la peixateria. De fet, potser ho éren i tenien pressa per tornar a casa a veure la telenovela. Aquella tarda es sabria del cert si el Padre Muyoscuro era el pare bastard de Lucas Cielo Andante i Lucía Amígdalas Obregón.

El deixeble marranot espiava entre les fulles d'un arbust la còpula, i fregava el seu instrument pensant que havia d'esmolar ben bé l'eina, que aquella nit, de ben segur hi hauria música de la bona.

Més enllà, el deixeble jeviata estomacat comptava els dies del calendari Pirelli fins a arribar al tercer dijous del mes. Ningú ho sabia del cert ni ho havia vist mai, però el cas és que arribada la nit del tercer dijous de mes el deixeble jeviata estomacat es posava molt nerviós i curiosament l'endemà al matí era feliç com un jínjol.

El deixeble piltrafilla se'n fotia de la corbata del seu cosí, el deixebles corbates, i aquest badava amb cara de peix bullit davant dues pedres del terra. El mestre li preguntà: "Què mires, home de poca fe?" I ell tot vermell com un perdigot li respongué: "- Les pedres, semblen les penotxes de Maia Domingas, oh mestre".

Acte seguit, el mestre s'enfurismà enveient tanta deixadesa humana i li espongué: "A falta de penotxes, dues pedres!" i el deixà estar per inútil. El deixeble corbates i tots els altres deixebles, aprenguéren la lliçó. - Si no tens el que vols, dues pedres - Fou així que la saviesa popular incorporà la frase i avui en dia es repeteix en múltiples ocasions.

El record de Maia Domingas estimulà el mestre i feu un gest amb el trabuc a les dues pubilles que encara es barallaven. En sentir el reclam del mestre canviaren la cara i correguéren cap a ell, alienes a tota rivalitat.

En acabat, Sant Nicolau Pistoler jeia cofoi amb una espiga a la boca i el trabuc a l'aire. A la vora del lloc hi havia Susanna plorant desconsoladament. El mestre es girà cap a ella i li digué mig cantant: "Oh Susanna, no ploris més per mi, que de les tres germanes, només de tu en sortirà un fadrí."

I fou així com Sant Nicolau Pistoler s'assegurà una nissaga de poder celestial.