Capítol 2: La porta tancada

de la cultura popular

En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles anaven a peu cap a Sant Adrià del Besós, guiats per un deixeble que deia ser coneixedor de la zona i que sabia que al mestre agradaria perquè és pensava que era una zona on serien ben rebudes les seves lliçons.

De camí cap allí el deixeble que feia de guia es va dirigir al mestre i li va dir: "és ben cert mestre que els temps han canviant, les persones han mudat i allí on hi havia allò que jo esperava trobar ja no hi és, el camí que jo coneixia fa molt de temps que ha estat redreçat i no sé del cert si hi haurà allò que us volia ensenyar i que tant us hagués agradat trobar".

Havent sentit aquestes paraules del deixeble, el mestre s'aturà, es porta el dit index a la boca, l'humitejà amb la seva saliva, l'aixecà enlaire i veié de quin cantó bufava el vent. Quan baixava el dit va veure fins on havien arribat.

No sabent del cert què es trobarien més endavant, el mestre decidí que allí s'aturarien i que parlaria a tot aquell que el volgués escoltar en aquell lloc que es deia Forum.

Així doncs, el primer pas seria trobar l'entrada d'aquella grandiosa casa Havent estat molta estona caminant, finalment van atalaiar el que cercaven. Els deixebles van mirar al mestre i li van dir: Què hem de fer mestre? I el mestre, veient que la porta no s'obria davant les seves sàvies paraules va comprendre que la ignorància era molt gran per part dels amos d'aquella casa i aprofità l'avinentesa per donar una lliçó als seus deixebles que sí que esperaven les seves paraules que els guiessin: "En veritat us dic, que cal que tingueu sempre les portes obertes a aquell que té coses a dir-vos."

Havent dit això, es girà, i els deixebles el seguiren

Capítol 1: El pagès pecador

de la cultura popular

En aquells temps, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles passaven vora d'Olot, a la Garrotxa i allí hi troba un pagès que veient-lo arribar muntat al cavall seguit de tots els seus deixebles s'espantà molt i es tancà al seu mas amb tota la seva família.

Sant Nicolau Pistoler s'irrità en veure la manca de caritat d'aquell pagès i cridà amb veu potent:

- En veritat, en veritat et dic que més et valdria no haver-te amagat i, en canvi, haver-nos servit un sopar com Déu mana.

Un dels deixebles, que anava begut es posa a cridar també al pagès que tremolava espantat a casa seva tot increpant-lo i amenaçant-lo amb calar-li foc al mas i recriminant-li la seva falta de caritat. Sant Nicolau Pistoler es girà envers el deixeble cridaner i li buidà el carregador al crani. Els altres deixebles es quedaren muts i quiets com rocs. Temorosos de la ira del mestre.

Sant Nicolau Pistoler es dirigí a ells:

- Fills meus, quan parlo jo no ho faig jo sinó Déu per boca meva, i aquest pobre pecador no ha vist que interrompent-me, interrompia Déu.

Els deixebles s'adonaren que el mestre tenia raó i en callar el mestre, lloaren Déu. Sant Nicolau Pistoler afegí:- I ara cremem aquest cau de pecadors i enduem-nos tot el que per caritat no ens han volgut donar, però que ens dona el potent braç de Déu.

Dit això, els deixebles purificaren aquell lloc de pecat tot cremant el mas i prenent el que Déu els posava a l'abast. Menjaren i begueren fins quedar satisfets i encara pogueren omplir moltes saques amb provisions.

Llavors Sant Nicolau Pistoler digué al pagès:- Malgrat que has pecat, Déu perdona fins als més miserables. Algun dia baixarem un altre cop al mas i et demanarem, per caritat, que ens serveixis. Si no ho fas, potser Déu no et perdonarà un altre cop.

El pagès se n'alegrà molt de veure com Déu el perdonava. Sant Nicolau Pistoler i els deixebles marxaren i des d'aleshores el pagès i la seva família practicaren la caritat amb tots els que en nom de Déu li en demanaven.

Pròleg

Aquest blog neix des de la Federació Sant Nicolau Pistoler de jugadors de hattrick, i altres amics lectors, que m'animen a crear aquest blog.

La voluntat és únicament fer passar una bona estona al lector.

Tots els capítols estan creats a partir de la inventiva de l'autor i sempre s'ha volgut mantindre un total i absolut respecte pels guionistes originals de la minisèrie televisiva, volguent sempre donar continuitat a les memòries i així engrandir el Llibre Dels Fets de Sant Nicolau Pistoler.

Salut i trabucades, amics i deixebles!