de la cultura popular
En aquells dies, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles anaven a peu cap a Sant Adrià del Besós, guiats per un deixeble que deia ser coneixedor de la zona i que sabia que al mestre agradaria perquè és pensava que era una zona on serien ben rebudes les seves lliçons.
De camí cap allí el deixeble que feia de guia es va dirigir al mestre i li va dir: "és ben cert mestre que els temps han canviant, les persones han mudat i allí on hi havia allò que jo esperava trobar ja no hi és, el camí que jo coneixia fa molt de temps que ha estat redreçat i no sé del cert si hi haurà allò que us volia ensenyar i que tant us hagués agradat trobar".
Havent sentit aquestes paraules del deixeble, el mestre s'aturà, es porta el dit index a la boca, l'humitejà amb la seva saliva, l'aixecà enlaire i veié de quin cantó bufava el vent. Quan baixava el dit va veure fins on havien arribat.
No sabent del cert què es trobarien més endavant, el mestre decidí que allí s'aturarien i que parlaria a tot aquell que el volgués escoltar en aquell lloc que es deia Forum.
Així doncs, el primer pas seria trobar l'entrada d'aquella grandiosa casa Havent estat molta estona caminant, finalment van atalaiar el que cercaven. Els deixebles van mirar al mestre i li van dir: Què hem de fer mestre? I el mestre, veient que la porta no s'obria davant les seves sàvies paraules va comprendre que la ignorància era molt gran per part dels amos d'aquella casa i aprofità l'avinentesa per donar una lliçó als seus deixebles que sí que esperaven les seves paraules que els guiessin: "En veritat us dic, que cal que tingueu sempre les portes obertes a aquell que té coses a dir-vos."
Havent dit això, es girà, i els deixebles el seguiren
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada