per CAT-katelonian
En aquells temps Sant Nicolau Pistoler i els deixebles enfilaren cap a les comarques del sud, on es celebrava la Fira de les Paparrutxes.
En arribar al poble, vegeren que al bell mig de la plaça hi havia una ampolla totalment buida. No era una ampolla qualsevol, car era desproporcionadament gran.
Era coneguda pel costumari de Joan Amades la tradició que la gent del poble per saludar-se aixecava el colze. Això es feia en record d'un noble descendent de la familia dels Roscos (família que sempre havien ostentat el càrrec de defensor del poble).
Rosco17, qui era el defensor del poble en aquells temps, s'havia quedat esgarriat el dia en que un eixelebrat li llençà una ampolla i li arrancà el tros de braç entre la mà i el colze, deixant-lo sense mitja extremitat. Des de llavors, quan Rosco17 volia saludar, ho havia de fer aixecant el colze.
En commemoració a la malifeta, els amos de la destileria lliuraren una gran ampolla al poble. La destileria era anomenada "Justerí i Brucs" en record del senyor Justerí, alcalde de l'Ajuntafems i el senyor Brucs, Guardameuques Municipal.
Val a dir que aquella destileria era molt nombrada al poble, car des de feia molts anys hi feien un licor molt amè que la gent d'allà coneixia com "lo jotabé".
El deixeble Destartalat preguntà al mestre: - Com és que la gent d'aquí parlen amb un accent enbarbussat i empren mesures poc usuals? Hi ha gent que diu que aquí hi cap un colló de mico! D'altres que una mamella de vaca! i he trobat un vellet diví que deia que hi cabien 12.000 kubates!!
Sant Nicolau Pistoler enveient l'evidència de l'estupidesa humana li respongué: "Deixeble, fins i tot a l'home més vell li manca saviesa, però en veritat et dic que la teva estupidesa és infinita."
Els altres deixebles l'apedregaven i es mofaven d'ell sense haver entès res del que havia dit el mestre. El deixeble Trabucaire admirava un gall de lluita que hi havia a la portalada de cals Espurs. El deixeble Numantí s'havia afanyat a defensar la portalada i no permetia que els Espurs poguéssin entrar a casa seva.
El deixeble Pistoler havia agafat en possessió un vell canó a la Fira, i l'encarava cap a cals Espurs, car no li agradaven els galls de lluita.
El deixeble Numantí, enveient les intencions del deixeble Pistoler, començà a col·locar tots els deixebles nouvinguts que tenia al seu abast davant la porta, col·locà fins i tot el vellet diví, i el deixeble Trabucaire s'uní a la defensa de la porta dels Espurs.
El deixeble Pistoler, que havia estat practicant els atacs amb canons, col·locà el tap de suro de l'ampolla de la plaça al canó, encengué la metxa i disparà el suro encès amb tota la virolència de la pólvora que atravessà la muralla defensiva impactant amb el deixeble Nuet i fent un forat immens a la casa dels Espurs.
Sant Nicolau Pistoler enveient la desfeta digué: "Ho veieu colla d'incrèduls? Més val tenir una bona possesió que una gran defensa." Acte seguit els digué: "Ara aneu i agafeu tot el licor que trobeu i llenceu-lo dintre l'ampolla de la plaça, que ens l'emportarem amb nosaltres!"
Els deixebles no dubtaren ni un moment i obeiren el mestre. Tots excepte el deixeble Nuet, que tingué tant mala sort que el suro se li incrustà al cap de tal manera que no se'l podia treure. En va foren els intents per treure's tal càrrega, i així fou com esdevingué el deixeble CapdeSuro.
Un cop hagueren buidat tot el licor a l'ampolla gran, encara quedava mitja ampolla per omplir. Sant Nicolau Pistoler digué: "En veritat us dic que d'ara en endavant mai ningú no sabrà si l'ampolla és mig buida o mig plena."
I fou així com nasqué el dilema de l'Ampolla.
